Aquesta obra va veure la llum per primer cop el 1908 i va tenir una acollida excel·lent per part del públic de totes les edats, en especial del més jove. Des d’aleshores, s’ha reeditat en nombroses ocasions i s’ha traduït a una gran quantitat de llengües.

Anna de Teules Verdes narra les peripècies de l’Anna Shirley, una nena òrfena d’11 anys lliurada per error a Marilla i Matthew Cuthbert, dos germans solters propietaris de la granja Teules Verdes. Ells, que ja tenen una edat avançada, esperaven rebre un noi que els ajudés en les dures feines agrícoles. En un principi no tenen clar el fet d’acollir la nena, en especial la germana. No obstant això, el caràcter insòlit de l’Anna i la trista infantesa que ha patit aconsegueixen estovar el cor de la Marilla que, finalment, accedeix a fer-se’n càrrec.

L’acció té lloc a finals del segle xix a Avonlea, una petita localitat fictícia situada a l’illa del Príncep Eduard, a la costa atlàntica de Canadà. Les potents il·lustracions d’Antonio Lorente recreen amb una gran bellesa l’univers en el qual es desenvolupa aquesta deliciosa història i transmeten versemblança i humanitat als seus protagonistes.

És impossible no enamorar-se de la desemparada òrfena, de la dolça Diana, del tendríssim Matthew o, fins i tot, de la severa Marilla. Els delicats rostres dels personatges de mirada profunda atrapen el lector i commouen extraordinàriament fins i tot els cors més endurits.

Lorente coneixia la cèlebre sèrie de televisió que es va emetre a tot el món els anys 80, però no sabia gaire cosa més sobre Anna de Teules Verdes. Quan li van proposar d’il·lustrar la novel·la va començar a investigar i va descobrir el fenomen fan que hi ha al darrere de la nena pel-roja. Confessa que per a ell ha suposat un repte meravellós configurar un personatge que creix al llarg del relat: «Comença amb 11 anys i acaba amb 16. El seu rostre, el seu cos i el seu comportament canvien i reflectir tot això en un llibre és una cosa amb la qual mai m’havia enfrontat», reconeix. Els lectors comprovaran que aquesta prova la va superar amb èxit.

Per crear l’Anna Shirley, durant un temps va estar buscant una nena pel-roja d’uns 11 anys a Almeria, lloc on resideix. Va ser una tasca impossible perquè ningú no encaixava amb el personatge. «Un matí vaig veure des del meu balcó una nena amb la seva mare: era ella! Per fi vaig trobar l’Anna, els seus gestos, tot! Però quan em vaig decidir a baixar, mare i filla ja havien desaparegut», explica. De manera que, inspirat per aquella noieta, va decidir perfeccionar-la amb la seva imaginació. El rostre de la Diana, la gran amiga de l’Anna és, en canvi, la filla d’una cosina seva, que l’il·lustrador trobava idèntica a com s’havia figurat el personatge. Els germans Cuthbert i els altres personatges de la novel·la són una barreja d’imaginació i de les mirades d’alguns familiars de Lorente.

A banda del treball amb l’Anna, protagonista indiscutible de la novel·la i figura predominant a les il·lustracions, Lorente va gaudir moltíssim amb el personatge de la Marilla. «Penso que vaig encertar amb la seva descripció i els seus gestos», assegura, la qual cosa resulta molt meritòria, perquè la Marilla presenta la personalitat més complexa de l’obra. Curiosament, l’entranyable i senzill Matthew va suposar-li una desafiament. «Vaig haver de donar-hi moltes voltes perquè pugueu veure el personatge tal com surt al llibre», reconeix.

Lorente es caracteritza per la minuciositat amb què representa les figures humanes, especialment els rostres, la nitidesa dels quals ressalta poderosament sobre uns fons més tènues. «En aquest llibre veureu que he canviat força el registre de fons», comenta. «Alvolea està plena de vegetació i paisatge, i cobra molt protagonisme a les escenes. És veritat que quan dono prioritat al retrat desdibuixo aquell fons perquè no distregui, però en aquest àlbum hi ha fons que havien de definir-se totalment perquè el personatge quedés una mica més secundari», declara.

Una altra característica peculiar del seu estil es manifesta en aquest projecte en les nombroses imatges que Lorente deixa, aparentment, inacabades, sense que el contrast entre les parts treballades i les que gairebé són un esbós trenqui l’equilibri del conjunt. Lorente ens explica que aquesta vegada ha considerat interessant l’opció de desdibuixar alguns esbossos perquè es diferenciïn d’un dels seus àlbums anteriors, en concret de  Peter Pan, el clàssic de J. M. Barrie editat en castellà per Edelvives el 2019, per al qual va desenvolupar un bellíssim treball artístic. «Allò que a Peter eren línies esbossades, ara es desdibuixa la il·lustració de color a llapis. És una manera de veure el procés de les meves il·lustracions en detall», aclareix.

Li preguntem de quina manera s’enfronta un artista a la tasca de recrear personatges tan coneguts i estimats pel públic. «És una responsabilitat i un gran repte!», afirma. «Sobretot, amb personatges que perduren en l’imaginari de moltíssima gent. Aquí és quan t’hi jugues moltíssim, perquè hi ha un fenomen fan molt gran que no pots decebre», afegeix. I conclou: «Generalment, jo sempre opto per arriscar i oferir alguna cosa que sigui diferent. Estic segur que així el lector ho agrairà».

Per crear la llar on havia de viure el seu personatge, Lucy Maud Montgomery es va inspirar a la granja Green Gables (Teules Verdes) d’uns parents seus a l’illa del Príncep Eduard. Aquesta granja segueix dreta i avui és un museu dedicat a la memòria de l’autora i la seva obra. Encara que Avonlea és un lloc imaginat, no es diferencia gaire dels escenaris de la infantesa de Montgomery. De fet, entre la vida de l’autora i la de l’Anna hi ha un gran paral·lelisme. Lorente ens revela que per conèixer millor aquella època es va preparar a fons llegint i observant amb molta atenció. Agraeix, així mateix, l’ajuda rebuda de l’equip editorial per no caure en anacronismes. «L’Anna estima els vestits i vaig haver de documentar-me moltíssim per reflectir la moda d’aquella època», recorda.

En la seva obra Genios. El eco fantasma de sus voces, publicada per Edelvives, els textos de la qual n’és autora la seva germana, María Jesús Lorente, l’il·lustrador resol amb mestria els retrats d’una vintena de genis de la cultura del segle xx. Quan li preguntem si s’estima més dibuixar persones reals o éssers imaginaris ens diu que li agrada molt més inventar el personatge i crear-lo des de zero. «Retratar és una cosa que m’agrada, però cal mantenir la semblança. Es gaudeix més quan la teva ment vola i dones forma al personatge inspirat en algú del teu voltant o no, sense la responsabilitat de conservar-ne la semblança», opina.

Estimats lectors, us convidem a submergir-vos, de la mà de Lucy Maud Montgomery i Antonio Lorente, en el meravellós univers de l’Anna Shirley. Baixeu amb ella pel suau turó que porta cap a Avonlea i deixeu-vos emportar per la serena bellesa de Teules Verdes. Us garantim una experiència inoblidable.