Després d’analitzar els 30 portafolis seleccionats com a finalistes, el jurat va decidir, per unanimitat, atorgar el premi a la il·lustradora madrilenya Sena Cifuentes. El jurat va estar integrat per Fernando Agresta, director d’Art de Grupo Edelvives; María José Aoiz, cap del departament de Disseny i professora de projectes d’il·lustració d’Artediez; Clara Berenguer, doctora en història de l’art i cofundadora i directora del festival i fira del llibre il·lustrat Baba Kamo; Javier Zabala, il·lustrador; Violante Krahe, cap d’Edicions de Literatura de Grupo Edelvives, com a presidenta, i Celia Turrión, que en va ser la secretària.

Sena Cifuentes és una il·lustradora autodidacta. El 1997 va rebre la medalla de plata en el certamen de la Royal Horticultural Society de Londres, en la categoria d’Aquarel·la Botànica. Des d’aleshores no ha deixat de pintar, sempre amb la natura com a teló de fons, cosa que es pot observar, d’una manera o d’una altra, a totes les seves obres. Actualment treballa en l’art aplicat per a firmes de moda i decoració i il·lustra elements florals per a llibres i agendes.

De la seva obra, el jurat en va destacar «el control tècnic sobre la línia i el fèrtil univers de l’autora, en el qual fusiona elements botànics, animals i humans». Així mateix, el jurat va recalcar «la creació de personatges únics que componen tot un món de criatures fabuloses en què l’observació del detall t’indueix a voler-ne saber més».

Per a la guardonada, la concessió d’aquest premi suposa «començar una carrera nova i apassionant. Col·lecciono llibres il·lustrats des que els meus fills eren petits i sempre he jugat amb la idea de poder il·lustrar-ne algun. Moltes vegades n’he tingut la temptació i, tot i que sempre m’han agradat els reptes, no veia com introduir-me en un món que m’era tan allunyat. I el concurs d’Edelvives em va semblar perfecte».

El jurat, a més, va decidir concedir una menció especial als il·lustradors Salvador Rojo Flores (Ciutat de Mèxic) i Alejandro Galindo Buitrago (Múrcia). Del primer en va ressaltar «el recurs d’un naturalisme interpretat i l’hieratisme com a llenguatge, així com la comunicació entre diferents escenes per propiciar la narració», i del segon en va destacar «el maneig de l’espai, l’ús del color i de la llum com elements primordials de la seva il·lustració».