Els llibres, pensants per a infants de 0 a 3 anys, estan dissenyats específicament per a ells en format petit, amb pàgines gruixudes de cartó desplegables, text en majúscules i divertides il·lustracions.

El tret més singular de Bon Jan són els equívocs que podem trobar a cada doble pàgina, que es resolen en desdoblar els fulls de la dreta. Res no és el que sembla! Cada desplegable revela una sorpresa que entusiasmarà els més menuts i menudes.

La col·lecció s’ha iniciat amb dos títols molt divertits. A És un lleó?, en Jan troba davant casa seva una cosa molt semblant a una cua de lleó. Tot i que té moltíssima por a aquestes bèsties ferotges, la curiositat l’empeny a avançar pàgina rere pàgina fins a descobrir què hi ha al final d’aquella cua. A La broma, el petit rinoceront fa creure a la seva amiga Josefa que té una cosa a la galta. La pobra girafa és una mica aprensiva i s’imagina tot tipus de coses rares. Serà una aranya? Una taca? Una eruga? En realitat és una cosa molt més tendra.

Claudia Ranucci ha il·lustrat la col·lecció i David Fernández Sifres n’ha escrit els textos. Tots dos descriuen en Jan com un rinoceront de color violeta, rabassut, molt bromista, però amb un cor molt gran. A més, és molt curiós i li encanta dibuixar. Viu en una caseta amb jardí amb les finestres decorades amb plantes. A més de la Josefa, en Jan té molts més amics, com ara en Camil el cocodril, la granota Carlota, la Iolanda, l’ossa panda i altres animals.

Com hem dit abans, la col·leccció Bon Jan està destinada als més menuts i medudes de casa. Són llibres molt «jugables», tal com els descriuen els fills grans d’en David: «Hem buscat històries divertides i tendres alhora, amb una sorpresa a cada pàgina que es descobreix en desplegar-la, i amb finals inesperats que cridin l’atenció, fins i tot a la persona adulta que acompanyi l’infant i llegeixi el llibre per primer cop», explica l’autor del text. «Sempre sembla que veiem una situació perfectament familiar, però quan obrim la solapa... tot canvia!», afegeix la Claudia, il·lustradora dels llibres

Durant el desenvolupament de les obres, autor i il·lustradora mantenen un contacte constant entre ells. En David pensa l’argument general de cada història i l’exposa a la Claudia i a l’editorial. Un cop la proposta ha estat aprovada, la dibuixant treballa en les deu escenes que conté cada llibre, «tenint en compte allò que s’ha de veure amb la pàgina plegada i desplegada, i el text que hi ha d’anar», ens diu. «Normalment, quan vaig amb metro, en David em truca i m’explica què se li ha acudit, sempre amb molt d’entusiasme. Pel que fa a mi, cal que m’assegui per dibuixar i veure si les situacions que ell ha imaginat es poden il·lustrar», comenta la Claudia.

A partir d’aquí comença el gruix del treball en equip. Es revisa quines escenes funcionen i quines no, i si és possible plasmar-les en el paper. Durant el procés, a vegades apareixen solucions que no havien estat previstes. La Claudia subratlla la flexibilitat del projecte, cosa que els permet modelar la història en funció dels dibuixos i afegir-hi petits detalls per enriquir-la. Un d’aquests detalls el trobem a la primera doble pàgina de La broma, on s’hi veuen tres quadres a casa de la girafa Josefa. «Són dibuixos dels meus tres fills, fins i tot en un hi ha les seves incials», confessa en David. També la filla de la Claudia, de 10 anys, ha deixat la seva petjada als llibres: «Ella acostuma a opinar sobre allò que faig. M’avisa si el personatge és guenyo o si la idea que intento plasmar no funciona. Així va sorgir la idea de l’ossa panda Iolanda menjant tallarines a És un lleó? És un homenatge al seu peluix favorit», ens explica la il·lustradora. La seva filla també és l’autora material del cor que apareix a la tassa d’en Jan a La broma.

Claudia Ranucci i David Fernández Sifres són autors habituals de Baula i d’Edelvives. No obstant això, és la primera vegada que col·laboren en el mateix projecte. Tots dos coincideixen a dir que l’experiència és molt positiva. «L’estic trobant molt divertida i estimulant, tal i com esperava», reconeix la Claudia. «Ens vam conèixer en un lliurament de premis d’Edelvives i crec que vam congeniar de seguida», afegeix. Considera que la relació de confiança i de respecte mutu que han establert es nota en el resultat final de manera molt positiva. «Ja ens coneixíem, però no havíem treballat junts», puntualitza en David. El compromís amb el projecte ha generat un canal de comunicació que sempre és obert. «A vegades ens trucàvem a qualsevol hora, fins i tot en cap de setmana, per comentar alguna cosa o aportar alguna idea que se’ns acabava d’acudir», assegura l’autor. «Recordo que per al final de La broma no trobàvem la manera de traslladar a la il·lustració allò que volíem explicar. Se’m va acudir a la nit i després ja no vaig poder dormir. Només llevar-me, crec que era dissabte, vaig trucar per telèfon: «em penso que ja ho tinc!», confessa.

Fins ara, en David no havia escrit res per a infants de 0 a 3 anys. «Tenia moltes ganes d’inventar històries per a aquest tram d’edat. Tinc tres fills i als dos més grans mai els vaig poder llegir res meu quan eren petits. Tenia ganes d’escriure per a aquesta franja d’edat, de manera que quan m’ho va proposar l’editorial ho vaig tenir molt clar, perquè vaig veure la possibilitat d’arribar a temps per a la meva filla petita», explica. Després d’aquest projecte, es reafirma en el seu convenciment que com més petit és el lector, més difícil és escriure. «Els llibres de Bon Jan tenen molt poques frases, però mai hauria pensat que el disseny de cada història portés tant de temps, la veritat», observa.

Tots dos autors han intentat que cada llibre fos molt diferent, ja sigui pel que fa a l’estructura com pel que fa al text (en un cas és rimat, i en l’altre no ho és). També, han procurat que els finals no siguin tan evidents per a una persona adulta, que siguin prou enginyosos i, fins i tot, hi hagi una història secundària als llibres. «Ha estat difícil, però molt graficant», conclou en David.

La Claudia també està molt satisfeta de la seva part creativa. «Per a mi és força habitual enfrontar-me al repte d’adreçar-me a lectors d’edats diferents. Aquest és un dels aspectes motivadors de la meva feina, aquesta empenteta que t’obliga a sortir de la teva zona de confort. Il·lustrar per a lectors tan petits fa que m’ompli de tendresa, que aparegui un cert humor innocent, i una atenció especial a l’expressivitat dels personatges», afirma. No creu que el fet que la col·lecció estigui destinada a infants d’una edat tan curta sigui una limitació, tot el contrari: «És un públic pur, sense prejudicis. Tot un luxe!»

La Claudia i en David ja estan treballant en més títols per a la col·lecció. «En Jan es passeja tot el dia pel meu escriptori», afirma la il·lustradora. En David ens diu que a la propera aventura «en Jan anirà darrere d’una pilota de golf, cosa que el farà fer un viatge que el portarà des de dalt d’una muntanya fins al fons del mar», ens revela; i acaba: «Estem molt il·lusionats amb aquesta història».