És evident que la incorporació del joc a la dinàmica quotidiana de l’aula respon a una valoració d’allò que és lúdic com a font de realització personal i de salut física i mental. L’escola ha de proporcionar a l’infant experiències positives que en consolidin la confiança, que en despertin la curiositat i n'afavoreixin l’exploració i investigació cap a la construcció del seu propi pensament. I, quina millor eina que el joc?

En primer lloc, hem de tenir en compte que el joc no pot ser considerat un tema o un contingut més que cal «donar». El joc, allò lúdic, ha d’estar present de llarg a llarg de tot el disseny curricular, com una experiència que cal garantir en la tasca diària, que formi part, si podem dir-ho així, d’una metodologia. Més enllà de les activitats de joc que proposem i de les joguines que seleccionem, el joc és una actitud, una manera determinada d’obrir-se a la vida, d’abordar-la, una manera joiosa d’afrontar els aprenentatges, els reptes, el dia a dia.

Des d’aquesta perspectiva, la intervenció que ha de fer l’educador es concreta, en un primer moment, en garantir les condicions perquè el joc sigui possible:

• Espais adequats i estimulants en el fons i en la forma, ja siguin oberts o tancats, al pati i al gimnàs, a l’escola i a les colònies. És a dir, escenaris psicològics en els quals l’error sigui possible, on s’actuï amb la seguretat de no ser criticat, jutjat o avaluat, que de les seves accions no se’n derivi cap perill; en definitiva, en condicions de relaxament psicològic. Espais on el joc i la creativitat puguin crèixer. Espais innovadors, que estimulin el pensament divergent, la participació i la cooperació. 
• Temps pausat i tranquil, de qualitat, durant el qual es pugui desplegar la imaginació i recollir-la. No es pot jugar amb pressa..., els jocs s’indigesten! 
• Jocs, joguines, materials lúdics diversos, prèviament seleccionats, tenint en compte criteris educatius sobre l’edat dels jugadors i jugadores, el valor i el tipus de joc, etc., i en el cas de les joguines afegint paràmetres de seguretat i qualitat. 

La intervenció de l’adult en el joc ha de ser absolutament discreta en el moment del joc i palesa en l’hora de planificar-lo. No es tracta només de «deixar jugar», sinó de «crear les condicions» que estimulin i enriqueixin el joc. Es tracta, doncs, d’organitzar els espais, reservar el temps, oferir materials lúdics, i mantenir durant el joc una actitud lúdica de plaer i sentit de l’humor, suggerint idees, rient, gaudint, aprenent amb ells o elles.